La nostra història

L’any 1924 Josep M. de Casacuberta, que fins poc abans havia dirigit l’Oficina d'Onomàstica i Toponímia de l’IEC, funda l’Editorial Barcino i comença la publicació de la col·lecció "Els Nostres Clàssics". En el moment del seu naixement, la Barcino va constituir una de les respostes que, des del terreny cultural, la societat catalana va generar davant de les actituds repressives de la dictadura de Primo de Rivera. El projecte es plantejava, doncs, com un intent de pal·liar la situació d’unes institucions públiques incapaces d’impulsar iniciatives que ajudessin a prestigiar la cultura catalana i, alhora, oferissin als lectors textos i estudis rigorosos i de qualitat.

La iniciativa d’"Els Nostres Clàssics", que pretenia posar a disposició del públic no erudit les grans obres de la literatura catalana medieval, va sorgir d’una proposta de Pompeu Fabra, que veia en la difusió dels clàssics una via per millorar el nivell de català dels lectors. La premsa, fins i tot abans de l’aparició del primer volum, es fa ressò del projecte, i el primer llibre, "Lo somni de Bernat Metge", s’esgota en quinze dies. Les subscripcions a la sèrie arriben per centenars, procedents del Principat i, també, de les Illes i del País Valencià. Ben aviat segueixen al primer volum obres de Joanot Martorell, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, Ramon Muntaner...

L’interès per la difusió dels coneixements lingüístics s’observa igualment en la col·lecció "Popular Barcino", iniciada tot just un any més tard, entre els primers llibres de la qual n’hi ha quatre de signats per Pompeu Fabra; en aquesta col·lecció, que arribarà a tenir més de dos-cents números i en què és clarament perceptible una voluntat de posar la societat al dia pel que fa als àmbits més diversos, s’hi publicaran obres sobre una gran varietat de temes, que van des de les monografies històriques i les biografies, fins als manuals bàsics (sobre biologia, literatura, economia, sanitat, dret, política, etc.), passant pels textos literaris, tant catalans com traduccions d’obres fonamentals de la literatura universal.

En els anys immediatament posteriors a la victòria franquista la Barcino només publica un únic i testimonial volum, el facsímil del tom dedicat a Catalunya de "Recuerdos y bellezas de España", de Pau Piferrer (1839). El llibre, aparegut l’any 1939, és, evidentment, en castellà. Els anys següents, amb el país absolutament desballestat i amb la cultura catalana sota sospita, són anys de sequera editorial. La situació no comença a canviar fins al 1947, en què, amb l’aparició dels dos volums d’escrits religiosos i mèdics d’Arnau de Vilanova, es reprèn tímidament la publicació de la col·lecció "Els Nostres Clàssics" i, de mica en mica, el d’altres col·leccions, com ara la "Popular Barcino", amb els nou petits volums de la "Crònica" de Ramon Muntaner (1951-1952), de la qual, abans de la guerra, només n’havia aparegut el primer.
Josep M. de Casacuberta, que durant els anys en què la Barcino no havia pogut publicar llibres s’havia dedicat a estudiar l’obra de Jacint Verdaguer i altres aspectes de la Renaixença, va impulsar en aquest període noves col·leccions. Entre aquestes destaca la Biblioteca Verdagueriana, dedicada a textos inèdits del poeta de Folgueroles i a estudis sobre aspectes de la seva obra, com també la sèrie de les "Publicacions de La Revista", una de les poques col·leccions de la Barcino que inclou literatura catalana contemporània. D’aquesta mateixa època són també la "Biblioteca Folklòrica", sobre qüestions relatives a la cultura popular d’arreu dels Països Catalans, i la "Col·lecció Tramuntana", per a obres de les comarques pirinenques a banda i banda de la frontera; la "Biblioteca Algueresa", d’uns anys més tard, és igualment fruit de la voluntat d’acollir llibres de totes les terres de parla catalana.

Aquesta relativa embranzida a l’hora de publicar llibres i d’iniciar noves col·leccions que es va produir durant els anys cinquanta i començament dels seixanta, es va veure progressivament dificultada per l’edat del fundador de la Barcino, que continuava encarregant-se del dia a dia de l’editorial, i també per l’esforç econòmic que tot això representava. Casacuberta i la seva esposa, Dolors Hostalrich, havien invertit en la Barcino pràcticament tot el seu patrimoni familiar. Aquestes circumstàncies no impedeixen, però, que les publicacions que continuen apareixent, i especialment la col·lecció Els Nostres Clàssics, accentuïn el vessant d’alta cultura i d’erudició que ja s’intuïa en alguns volums de preguerra; els nous títols de la col·lecció es distancien de mica en mica de la finalitat divulgativa inicial, vista amb molts recels per les autoritats franquistes, i esdevenen edicions crítiques de referència, preparades amb el màxim rigor filològic per especialistes catalans i de l’estranger.

Davant de les dificultats a què ha de fer front l’editorial, a partir de l’any 1972 la Fundació Carulla-Font, l’actual Fundació Carulla, es fa càrrec de donar continuïtat al projecte. Josep M. de Casacuberta, a qui l’any 1981 va ser concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, continuarà sent-ne el director, ara ja descarregat de les feines administratives més feixugues, fins a la seva mort, esdevinguda el 1985. A partir d’aquesta data Amadeu-J. Soberanas el substitueix en la direcció literària de l’editorial. Sota el patronatge de la Fundació, i ateses les noves circumstàncies polítiques i culturals que s’han produït després de la Transició, la Barcino es decanta definitivament per esdevenir una “editorial de substitució”, és a dir, una editorial que impulsa iniciatives necessàries per a la cultura catalana, però difícilment assumibles per una empresa que tingui finalitats estrictament comercials.

Es potencien especialment les col·leccions i propostes lligades a determinats àmbits especialitzats, l’alta cultura i la filologia. Es manté la publicació d’"Els Nostres Clàssics", i s’inaugura la "Biblioteca Baró de Maldà", per a textos posteriors a l’edat mitjana (i que més endavant esdevindrà "Els Nostres Clàssics - Autors Moderns"); també es continuen publicant la "Biblioteca Verdagueriana" i la "Biblioteca Renaixença", col·lecció que acull textos i índexs de publicacions periòdiques del segle XIX. Ja fora de col·lecció, s’impulsen estudis com ara el llibre "Natura, ús o abús?" (1976), un dels primers treballs en què es valora la problemàtica ecològica al conjunt dels Països Catalans, o bé la Flora dels Països Catalans (1984-2001), obra de referència en el seu àmbit, formada per quatre gruixuts volums.

Més de noranta anys després de la seva irrupció en el panorama cultural català, i malgrat els canvis que inevitablement s’hi han produït, actualment la Barcino continua treballant per donar a conèixer la cultura i la literatura catalanes, i per posar a disposició dels lectors edicions i estudis fets amb el màxim rigor científic.

La potenciació d’aquest vessant de la seva producció, però, no es contradiu amb la formulació de noves propostes encarades a la divulgació dels clàssics catalans: amb la "Biblioteca Barcino", per exemple, es retorna a la finalitat inicial d’ENC de posar els clàssics a l’abast del públic no especialista, i amb la col·lecció "Tast de clàssics", s'ofereixen versions fidels dels textos en català modern, a càrrec de reputats escriptors o especialistes de renom.

A banda, i com no podia ser d'altra manera, l'editorial s'actualitza i s'apunta a les noves tecnologies per treure'n el màxim de profit. Així,  bona part del catàleg de l'editorial ja es troba disponible en format e-book, i és present a totes les plataformes de llibres electrònics del món.

I, igualment amb la voluntat de donar la màxima difusió als clàssics catalans, ha signat acords amb diverses editorials, ben assentades als territoris respectius, per a la publicació de traduccions de les principals obres medievals escrites en llengua catalana.

Així, coedita clàssics catalans en anglès amb Tamesis Books, filial de Boydell & Brewer; en castellà amb DVD Ediciones i amb Pre-Textos; en alemany amb LIT Verlag, i en italià amb Edizioni dell’Orso.

Al costat de la dedicació a la llengua i a la literatura antigues, Barcino també ha participat en l’Observatori de Valors, iniciativa impulsada conjuntament per la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, per a estudis sobre la situació i l’evolució dels valors en diversos àmbits de la realitat catalana, i s'ha fet càrrec de la publicació dels estudis i assajos que n'han sorgit. I també ha incorporat, en el seu catàleg, una col·lecció vinculada al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (des del 2024, Museu Terra) sobre temes relacionats amb el món rural i la pagesia.

Dirigida des del febrer del 2019 pel filòleg i editor J. Oriol Magrinyà, i amb l’objectiu d’acostar els clàssics a nous lectors, la Barcino ha llançat dues col·leccions noves: Imprescindibles-Biblioteca de Clàssics Catalans i Mirades. A més, també ha publicat els primers audiollibres.

Imprescindibles recollirà els clàssics de la literatura catalana des de l'edat mitjana fins al segle XX. Al costat de noms i títols de talla indiscutible també s’hi trobaran obres que per diverses raons han caigut del cànon i avui en dia són difícils de trobar. La col·lecció inclourà un ampli ventall de gèneres literaris com narrativa, poesia i teatre, però també periodisme i assaig literari, amb una mirada de Països Catalans, i tenint cura de cada detall, tant del contingut (edicions rigoroses, a càrrec de reconeguts especialistes) com del continent (enquadernades amb tapa dura, amb capçades i punt de tela).

Mirades, creada el 2022, és la col·lecció més jove de l'editorial. Vol ser una aposta per la lectura entre generacions, en què autors catalans actuals s’encaren a la tradició catalana i internacional i, amb la pròpia mirada, hi dialoguen, la reivindiquen, la reinterpreten i la reescriuen adreçant-se al lector d’avui.

L'any 2024 l'Editorial ha celebrat el centenari de la publicació del seu primer títol, Lo somni, i per aquesta raó la Fundació Carulla li va dedicar la Nadala 2023, que és una magnífica panoràmica de la història, el present i el futur de l'editorial.

A banda de La Nadala 2023, si voleu conèixer una mica millor la nostra història, podeu fer-ho aquí: L’EDITORIAL BARCINO: UN PROJECTE EDITORIAL, UNA IDEA DE PAÍS i aquí: Les edicions d’Els Nostres Clàssics i els criteris d’edició. Aportació a la història de la col·lecció. O també podeu veure aquesta conferència organitzada per la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, en què Lola Badia, J. Oriol Magrinyà i Joan Santanach van parlar del passat, el present i el futur de la Barcino.