Amb decasíl·labs perfectes, Ausiàs March, el poeta més gran del segle XV, ha deixat un llegat d’un magnitud enorme. Durant segles i segles, i encara avui, la seva figura ha estat indispensable per entendre la literatura catalana. Concretament al País Valencià, són moltes les generacions que han crescut recitant o, fins i tot cantant, els seus versos. Alguns, els més privilegiats, a través de l’antiquíssim Cançoner de obres de mossèn Ausiàs March. Altres, més modestament, gràcies a les versions de Raimon o a l’obra de Vicent Andrés Estellés. La qüestió és que tothom en pugui gaudir. Tant els més experts com els lectors que s’hi apropin per primera vegada. Per això té tant de sentit una edició com la d'aquestes Poesies escollides, que presenta el text original de March acarat a la versió al català actual de Josep Piera.
El llibre recull, algunes de les seves composicions més emblemàtiques. Una tasca d'aquestes característiques només és a l’abast de ben pocs i Josep Piera se n’ha sortit amb escreix. Ara, la nova edició compta amb un epíleg del poeta Joan Deusa. Tres veus úniques, de tres dels millors poetes de la Gandia, de tres generacions diferents: March, un cavaller de la tardor medieval, versionat per Piera, premi de les Lletres Catalanes. I Deusa, manifasser i millenial, s’encarrega del remat final, tancant, així, el cicle perfecte dels “mestres connectats que dialoguen en el temps, en la sala del temps”.
Dilluns, 3 de Març, es va fer la presentació del llibre a Gandia coincidint amb la celebració del 3 de March, una altra cita, i no qualsevol que anima la vida cultural del País Valencià. Durant tres dies tradició i modernitat s’entrellacen per recordar i homenatjar el dia de la mort d’Ausiàs March. Enguany, però, March va venir de la mà del seu company de lletres i batalles: Jordi de Sant Jordi, un dels poetes més rellevants de la cort del rei Alfons el Magnànim i que, com tantes altres promeses de la literatura catalana, morí massa jove, ara fa 600 anys. Ferran Garcia-Oliver, escriptor i catedràtic d’història medieval, s’encarregà d’inaugurar la programació amb una conferència dedicada a la vida i obra, sota el títol “M’és forçat de viure sens mesura”. A més, en la cloenda, al palau de Gandia, vam poder gaudir d’una taula rodona amb Joan Deusa, Josep Piera, Oriol Magrinyà i Carles Duarte, que presentaven “Tast de clàssics”, una col·lecció de l’editorial Barcino atractiva, lleugera i adaptada per a tots els públics. D’aquesta manera es van poder presentar els dos volums de les Poesies escollides d’Ausiàs March, juntament amb el de Poesia de Jordi de Sant Jordi.
La conclusió és clara: els clàssics mai no passaran de moda. Dant, Cervantes, Hildegarda von Bingen o Chaucer, formen part d’una cultura sense fronteres. No és estrany que s’inverteixin tots els recursos necessaris, humans i econòmics, per fer-los un homenatge a l’altura del que van escriure, obres colossals. I Ausiàs March o Jordi de Sant Jordi, ni més ni menys, s’ho mereixen tot, fanals que il·luminen amb la llum poderosa dels seus versos. Perquè, en efecte i tal com assenyala Deusa al final de l’epíleg:
“L’obra d’un poeta clàssic pot canviar el món. Els mons que estan per arribar, on habiten els joves, són fets amb pasta literària. Però la seua subtilitat quan són oblidats remou la consciència, perquè romanen en un estat vaporós”.
