Joan Maragall
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911), és un dels escriptors més importants del començaments del segle XX. Poeta, assagista, dramaturg i traductor, era un membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l’espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.
Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. A més, la gran activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.
Com a traductor, va ser un introductor a les nostres lletres de les obres de Goethe, Nietzsche i Novalis.
