Jordi de Sant Jordi
Poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400. Se’n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, ja que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d’aquell any.
Fill d’un esclau morisc alliberat tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d’ Alfons el Magnànim. Participà en l’acció de Calvi i en el setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesc I Sforza, i fou fet presoner. En captivitat escriví el poema “Desert d’amics, de béns i de senyor” en què palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei.
La seva obra ha estat musicada diverses vegades, i molt especialment per Raimon
