Núm. 127 - Primavera de 2022

Sinopsi

Editorial
Guerra: literatura, llengua.

Estudis
Joan Santanach i Suñol, Per a una nova edició crítica de Canigó de Jacint Verdaguer.
Francesc Roig i Queralt, Lluís Bertran i Pijoan, epígon de l’òrbita literària noucentista.
Gabriella Gavagnin, Traducció i tradició poètica: Miquel Costa i Llobera traductor de Dante.

(Re)llegir. Llibres d’ara i d’antany
Marc Rovira, Troballa d’un objecte perdut. Algunes impressions sobre Poemes, d’Armand Obiols.
Míriam Cano, «Hi ha gent que amb un secret en té per a tota la vida». Tres temptatives de pensar la novel·la a partir de Mirall trencat,
de Mercè Rodoreda.

Al Marge
Joan-Lluís Marfany, Sobre la història del castellà a Catalunya, altre cop. Algunes reflexions a propòsit d’un article recent.

Ressenyes
Neus Real, Les dones i la ciutat.
Guillem Colom-Montero, L’oracle: terror i tendresa al chthulucè.
Pere Ballart, Museïtzar la revolta.
Gerard Cisneros Cecchini, Poesia de l’altre, poesia de tot.
Jordi Florit Robusté, El meu heroi, Ponç Puigdevall.
Maria Moreno i Domènech, M’hauríeu de pagar o la partitura postdramàtica. 116 Pep Sanz Datzira, Sobre Domènec Guansé: fer-se escriptor.
Aïda Ayats, Del pathos al dêmos: sexe, política i melodrama.
Xavier Ferré Trill, Els límits de Gide.
Josep Camps Arbós, Retrat de Joaquim Molas en tres temps.
Enric Sullà, L’escriptura desplaçada.