El passat dilluns 28 d’octubre se celebrava a la seu de la Fundació Carulla l’acte de centenari de l’Editorial Barcino. Amb l’escalf d’un públic excepcional, es van poder commemorar els cent anys d’una de les editorials més emblemàtiques del nostre país que, amb esforç i perseverança, continua publicant els clàssics de la literatura catalana fins avui dia. Com a alumna de Filologia Catalana que hi està fent pràctiques, vaig tenir la sort de poder assistir-hi i ser testimoni d’aquest esdeveniment històric.
En l’afany de mostrar la multiplicitat de veus que abarquen les diferents col·leccions de l’editorial, l’acte va consistir en diverses lectures dinàmiques d’alguns textos molt representatius del catàleg de l’editorial i de la nostra literatura. Aquests tasts literaris, acompanyats d’una escenografia en què els llibre eren els protagonistes i de la interpretació musical d’Arnau Obiols, permetien a l’espectador endinsar-se en l’univers de Barcino i entendre la importància de la seva tasca: recordar i reinterpretar els textos que ens han construït com a comunitat.
Feia dies que l’equip de l’Editorial, amb la direcció artística d’Iban Beltran i creativa de Marta Pibernat, es preparava per oferir al públic una experiència d’immersió en les lletres catalanes que fes justícia a les circumstàncies tan excepcionals que els ocupaven. Degut a la incertesa climàtica dels dies previs (que uns dies més tard acabaria esdevenint la DANA més catastròfica que recordem), la localització de l’acte era una qüestió punyent. Finalment es va decidir celebrar la festa a la sala Mutare de la seu de la Fundació Carulla i es va reservar la magnífica terrassa de l’edifici per al còctel posterior.
Els espectadors varen travessar el llindar de l’edifici de la Fundació, per entrar en aquest indret atemporal on ressonava el cant harmonitzat de la nostra tradició que comprenia des dels versos amorosos d’Ausiàs March, fins a un relat de Carme Karr ple d’erotisme i sensualitat. Va ser amb alguns versos del Sermó de Bernat Metge, llegits pel director de l’editorial, Oriol Magrinyà, amb què es va inaugurar la celebració. Començava així un viatge històric que mostrava el caràcter plural de la nostra literatura, mitjançant alguns dels textos que trobem en el catàleg de Barcino (i algun que encara no hi és, però que un dels intèrprets es va encarregar de demanar-nos).
El camí es va iniciar amb la lectura d’alguns versicles del Llibre d’Amic i Amat, de Ramon Llull, recitats per Joan Santanch, antic director de l’editorial,i amb la interpretació musical d’Arnau Obiols, que va estar acompanyant tot l’acte, embolcallant les paraules dels nostres clàssics amb melodies emotives. Va continuar amb la dramatització de Laura Aubert d’un relat eròtic de Plaerdemavida del Tirant lo Blanc. Sense abandonar la sensualitat, Enric Casasses va recitar un fragment del poema LXXVIII d’Ausiàs March i en va destacar el fet, inèdit en el seu temps, que el poeta anteposava el plaer físic de l’estimada al propi.
Tot seguit, Albert Roig es va atrevir a recitar de memòria un sonet de Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, perquè va explicar que havia perdut el punt del llibre, i no es va estar de recordar a Albert Rossich (que era present a la sala, i que havia estat professor seu) que la seva era potser l’edició d’un llibre que més havia esperat. Roger Mas va recitar els versos del «Cap al cel» de Jacint Verdaguer, i va aprofitar per demanar als editors que l’incloguessin algun dia a «Imprescindibles». A continuació, va prendre la paraula Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, que va reivindicar la necessitat de recuperar i divulgar els clàssics, «que no són textos per agafar pols a les lleixes de les estanteries, sinó per arribar a tots els lectors» i es va sumar a la festa literària amb la lectura del «Compliment a Mercedes» de Rosselló-Pòrcel. Per acabar aquesta part de l’acte, i després del conte ja esmentat de Carme Karr, que va llegir Marta Vives, Paula Carreras i Laura Serra van llegir un diàleg divertidíssim de Vida Privada, que juntament amb La punyalada, és un dels llibres més venuts de l’editorial dels darrers anys.
Ja en un to més institucional, Nicolau Brossa Carulla, net de Lluís Carulla i president de la Fundació, va lloar la tasca de l’editorial i va anunciar una notícia que va ser rebuda amb molta satisfacció per tots els presents: l’assumpció, a partir de l’any que ve, per part de l’Editorial Barcino de l’edició de la revista Els Marges.
La celebració va cloure amb un piscolabis a la terrassa de l’edifici, on tambe hi vam poder tastar el ‘Vi de piment’, una recepta medieval, gentilesa del Restaurant Set Portes, que és coeditor de la col·lecció de receptaris històrics de la cuina catalana que enguany ja arribarà al desè volum. Així doncs, l’experiència de retrobament i commemoració de la tradició va esdevenir multisensorial.
L’Editorial Barcino, una vegada més, va aconseguir reunir grans personalitats vertebradores del panorama cultural català per celebrar la riquesa de la nostra tradició, que fa cent anys que recull. Varen acudir a la festa des de periodistes com Magí Camps, Francesc Bombí, Eva Piquer, Bernat Puigtobella o Xavier Grasset (que va arribar després d’acabar el seu nou programa de tardes), fins a representants del sector editorial com Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors, Josep Lafarga, Josep Lluch Puig, Laura Huerga, Núria Iceta, Josep Cots, o Cristina Domènech ,directora de La Setmana del Llibre en Català,… i acadèmic, com Jordi Marrugat, Alex Broch, Josep Pujol, Francesc Gómez, Albert Rossich o Gemma Bartolí, per dir-ne alguns.
Tampoc no hi van voler faltar Izaskun Arretexe, en un dels seus darrers actes com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes, o Jordi Casacuberta, nebot del fundador de l’editorial, Josep M. de Casacuberta i nombrosos joves booktubers i bookstagramers com l’Illa deserta, els Bookhunters, Carles Olmedo alies @liber_aeternum_est o Una Pila de Llibres.
La celebració del centenari ha tingut un ampli ressò i els mitjans de comunicació més importants del país, com Sàpiens, l’Ara, La Vanguardia (que a banda de publicar una bona crònica, va dedicar un semàfor verd a Magrinyà), El País, Núvol o Catorze han donat compte d’aquest esdeveniment en termes molt positius:
La Vanguardia – Magí Camps, 28 d’octubre de 2024
«A la bossa de roba de record hi ha una frase estampada de J.V. Foix: “Sigueu moderns, llegiu els clàssics”. I que sigui per molts anys més. »
Betevé – Natàlia Bosch, 29 d’octubre de 2024
«Hi ha diversos secrets, però jo diria que el teixit cultural i social de lectors que hi és i ha sigut i confiem que sempre hi serà. I el compromís de tots els que hi treballem.»
Ara – Jordi Nopca, 28 d’octubre de 2024
«Hem de continuar fent créixer els lectors, sobretot en les generacions més joves. De moment hem aconseguit tornar a posar els clàssics als taulells de les novetats.»
Núvol – Bernat Puigtobella, 29 d’octubre de 2024
«No ens podem permetre el luxe de tenir els clàssics plens de pols a les lleixes. Perquè els clàssics ens parlen de qui som i de qui érem.»
Sàpiens – 28 d’octubre de 2024
«Cent anys després, la seva missió fundacional segueix igual de vigent: recuperar, reivindicar i difondre els clàssics catalans.»
Catorze – Xavier Sirés, 29 d’octubre de 2024
«El lector de clàssics catalans continua existint»
El País – Agència EFE, 28 d’octubre de 2024
«Tienen la intención de poder ofrecer “un clásico catalán para cada lector”, tanto para un “lector común como para un universitario o especializado»
