Hi ha res millor que un clàssic per acompanyar-nos durant els llargs dies d’estiu? Des de Barcino hem preparat una petita selecció del nostre catàleg que ens sorprendrà, ens emocionarà i ens farà aprendre un munt de coses mentre maldem per conviure amb la calor.
Clixés, de Carme Karr
Comencem amb un dels títols més recents de la col·lecció “Imprescindibles”. Clixés és un recull de contes escrits per Carme Karr (1865-1943), una autora força oblidada tot i el seu paper fonamental per al desenvolupament del feminisme a Catalunya. Karr va néixer a Barcelona, però va ser educada a França, i va créixer envoltada de literatura gràcies al cercle del seu oncle, Alphonse Karr, que es relacionava amb autors com Gustave Flaubert, Louise Colet, Alexandre Dumas o Gérard de Nerval. A Clixés, Karr denuncia sense embuts la situació social femenina que es vivia en el seu temps tant al camp com a la ciutat partint de temes com el matrimoni o l’experiència de la maternitat. Es tracta d’una narrativa propera al registre periodístic i escrita amb detall i contenció. Lluïsa Julià n’ha fet una edició modernitzada i contextualitzada, amb introducció, epíleg i notes que en faciliten la lectura.
La febre d’or, de Narcís Oller
També dins de la col·lecció “Imprescindibles”, no ens podem estar de recomanar la lectura d’un dels grans clàssics catalans: La febre d’or, de Narcís Oller (1846-1930), considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Aquest text fa un retrat de la societat catalana dels primers anys de la dècada del 1880, i mostra l’enriquiment –i la posterior ruïna– de moltes persones a causa la febre de l’especulació borsària. Hi apareixen personatges obcecats per l’ambició i el desig d’aparença, però també figures que es distancien d’aquestes noves maneres de viure. Amb aquest llibre, Oller se situa al costat dels grans realistes europeus com Émile Zola i posa la novel·la i la literatura catalanes al mateix nivell que les grans cultures del moment. L’edició i la introducció van a cura de Gemma Bartolí.
Miscel·lània de viatges i festes majors, del baró de Maldà
Rafael d’Amat i de Cortada, conegut també com el baró de Maldà (1746-1819), fou un membre de la noblesa catalana que va deixar testimoni de la vida i la cultura del segle XVIII als seus múltiples dietaris. Inclosa en la col·lecció “Els nostres clàssics – Autors moderns” –que originalment s’anomenava justament “Biblioteca Baró de Maldà”–, la Miscel·lània de viatges i festes majors és una recopilació feta pel mateix baró de tots els episodis festius i els desplaçaments fora de Barcelona que va deixar per escrit als seus textos memorialístics. Són peces plenes de detalls, redactades amb un estil fresc i despreocupat, que reflecteixen la vida i els costums del temps de l’autor. Margarida Aritzeta és la curadora de l’edició crítica d’aquest títol.
La faula, de Guillem de Torroella
A la col·lecció “Tast de Clàssics” Lola Badia presenta una versió modernitzada de La faula de Guillem de Torroella (s. XIV). Es tracta de la meravellosa història de Guillem, un escuder que ensopega amb un papagai i una balena mentre passeja per la vall de Sóller un matí de Sant Joan. Els animals el guien fins a una illa encantada on trobarà el rei Artús, que està pres d’una tristesa profunda que només ell podrà solucionar. Ambientada en un univers artúric de color mediterrani, aquesta novel·leta és una de les poques mostres conservades de la narrativa occitana de l’època. És l’únic text que ens ha arribat de l’autor, però les quatre còpies que n’hem conservat i la notable influència en la literatura posterior fan innegable el seu èxit.
Deu estius a Campins, d’Antoni Llena
Acabem traslladant-nos a la no-ficció amb el penúltim títol publicat a la col·lecció “Mirades“, Deu estius a Campins. El volum recull les reflexions que Antoni Llena (1942) escrivia quan tornava de les visites que havia fet a l’estudi del seu mestre i amic Antoni Tàpies. També inclou un seguit d’articles que parlen, partint del mateix Tàpies, del fet artístic i creatiu. Llena transcendeix les fronteres de la pintura per parlar de poesia, literatura i filosofia. L’edició, d’un centenar de pàgines, es complementa amb la reproducció d’algunes de les obres citades de Tàpies i amb fotografies conjuntes –algunes inèdites– dels dos artistes.
