Ampliem el nostre catàleg d’audiollibres amb l’edició en aquest suport del Curial e Güelfa, traslladat al català modern de Lluís-Anton Baulenas, que ja podeu trobar a totes les plataformes.
Una gran història d’amor i cavalleries que és, sens dubte, una de les millors novel·les del segle XV europeu i una joia de la literatura medieval catalana. Encara avui es considera anònima malgrat els intents d’alguns investigadors d’identificar-ne l’autor, ja que al manuscrit únic conservat hi manca el primer quadern.
Si us agraden les grans aventures d’amors apassionats, aquesta novel·la és per a vosaltres. Hi trobareu personatges femenins amb molt de caràcter, les tres dones de la vida de Curial: Güelfa, la protagonista; Làquesis, filla del duc de Baviera, i Càmar, filla de Faraig, cavaller tunisià. Personatges potents, complexos i molt ben construïts, tal com ens explica l’editora i medievalista Raquel Parera al seu epíleg sobre el particular empoderament de les figures femenines de l’obra. I un gran heroi, Curial, que veurem créixer, enamorar-se, aconseguir els més grans honors, i caure en desgràcia fins a aconseguir la seva redempció després d’un llarg captiveri.
Però també hi trobarem els elements més habituals en les obres medievals: tornejos en què els cavallers s’enfronten per defensar honors malmesos, per venjar víctimes de la difamació, o senzillament per la bellesa d’una dama. En seran espectadors però també en prendran part els reis de França, d’Aragó i d’Anglaterra, i veurem fins i tot el soldà de Turquia, contra qui lluitarà l’exèrcit capitanejat per Curial per defensar l’Imperi. Coneixerem els vells costums dels cavallers errants, segons els quals poden fer captiva una donzella que acompanya cavaller, viatges a través de boscos plens d’amenaces, però també de monestirs on refugiar-se en companyia agradable i força animada, i les grans festes i luxes del París de l’època i de la cort.
A l’obra també hi ha presents les riqueses que atorga la Fortuna, i la desgràcia que provoca la vella Enveja, totes dues grans protagonistes de la novel·la. Com també l’Olimp dels déus grecs i els seus herois, amb les habituals disputes, i també hi trobarem Homer, acompanyat per les muses. Hi veurem somnis premonitoris que Curial no sabrà entendre del tot i on el seu destí apareix ja anunciat. I en les aigües del Mediterrani hi trobarem corsaris que volen fer pres Curial, i el seguirem en el seu viatge a Terra Santa i a Grècia.
I tota la història seguirà el fil de l’amor entre Curial i Güelfa, que veurem créixer, poderós i apassionat, a mesura que girem les pàgines d’aquesta novel·la que sentim que encara avui dia ens interpel·la perquè retrata molt bé les passions que ens sotraguen com a éssers humans des dels inicis del temps.
Perquè, encara que la Fortuna no guardi ordre en els seus fets ni li calgui justificar-ne els motius, no pot perjudicar tant el savi diligent com l’ignorant negligent. Així, s’esdevé moltes vegades que el perseverant la venç, perquè es manté ferm contra la Fortuna, i potser no li va tan bé com li aniria si ella li fos amiga i l’ajudés, però tampoc no li va tan malament com si es retés a ella de genolls i encomanés els fets a la natura. I, així, ella mateixa va buscar la manera de fer-lo remuntar.
El descobriment i les edicions del ‘Curial e Güelfa’ a Barcino
Les pàgines del Curial e Güelfa ens ha arribat en un manuscrit únic, en paper, del segle XV, que romangué inèdit durant segles ja que no va ser difós per la impremta. Agustí Duran, director de la Biblioteca Nacional de Madrid, el descobrí el 1876 i comunicà la troballa a Manuel Milà i Fontanals, que el donà a conèixer en una revista científica d’abast internacional. Anys després, el 1901, un dels seus deixebles, Antoni Rubió i Lluch, el publicà per primera vegada i l’intitulà Curial e Güelfa. El 1932 Ramon Miquel i Planas l’inclogué en la seva Biblioteca Catalana, els mateixos anys que, a l’empara del noucentisme acadèmic, Ramon Aramon i Serra en va fer una edició crítica en tres volums publicats a la col·lecció “Els Nostres Clàssics” (1930-1933): volum I, volum II i volum III.
El 2018, també a “Els Nostres Clàssics - Autors Medievals”, Joan Santanach, Amadeu-J. Soberanas i Jaume Torró van revisar i publicar en un únic volum l’edició crítica de Ramon Aramon i Serra, amb estudi introductori notes a cura de Lola Badia i Jaume Torró.
I el mateix 2018 vam publicar per primer cop la traducció al català actual de Lluís-Anton Baulenas a la col·lecció “Tast de Clàssics”, de la qual el setembre del 2022 vam fer una nova edició en un únic volum que s’obre amb un breu pròleg que ens situa l’obra en el seu context, i ens en dona la informació bàsica per gaudir-la plenament. A més a més, es completa amb un epíleg completament nou de la nostra editora Raquel Parera, en què destaca la importància de les figures femenines d’aquest text.
Aquesta edició és la que s’ha emprat per fer la narració de l’audiollibre que al llarg del mes de desembre ja podreu trobar a les principals plataformes (Kobo, Apple Music, Audible, Spotify, entre d'altres):
Si l’edat moderna l’havia obviat, la contemporaneïtat l’ha tingut ben present. Com a referent cultural i com a text literari. Des de principis del segle XX filòlegs del país i d’altres de forans han dedicat recerques i treballs d’investigació a la novel·la. I la incorporació del Curial al cànon, la inclusió en el llistat de lectures de batxillerat, han afavorit un seguit d’edicions adaptades que ara estem ben orgullosos de completar amb l’audiollibre.
