Amb motiu del centè aniversari de l’Editorial Barcino, inaugurem a la biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona una exposició que repassa la història de l’editorial i la seva participació en la recuperació i la reivindicació del llegat literari català. El dia 9 d’abril a les 18h es farà una petita visita guiada a l’exposició, seguida d’una conferència de la catedràtica Lola Badia: «Llegir Lo somni de Bernat Metge per primer cop el 2024». La mostra es podrà visitar fins el dia 10 de maig.
Barcino va ser fundada l’any 1924 per Josep Maria de Casacuberta, compromès des de ben jove amb el país i la llengua catalana. Col·laborador de la Mancomunitat de Catalunya i membre de l’Institut d’Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Casacuberta volia contribuir a la consolidació d’una cultura nacional catalana per mitjà de la divulgació rigorosa dels clàssics literaris catalans. És per això que, ara fa cent anys, va inaugurar la tasca de Barcino amb el primer títol de la col·lecció Els Nostres Clàssics: Lo somni de Bernat Metge.
Amb la idea de l’edició com a servei d’utilitat pública, Casacuberta va tirar endavant el projecte de Barcino amb molta determinació i meticulositat, fins i tot en moments tan complicats com el franquisme. L’editorial, de fet, ja havia nascut en temps difícils: el 1923 la dictadura de Primo de Rivera comença a castigar el catalanisme a la universitat, l’escola i la premsa, però el Noucentisme, al qual s’adhereix Casacuberta, es dedica a difondre la cultura catalana per la via editorial.
La feina del fundador ha tingut una continuïtat al llarg del temps, i actualment l’editorial compta amb un catàleg molt variat, amb diferents col·leccions adreçades a públics amb coneixements i interessos diversos. L’objectiu de Barcino és fer arribar els textos clàssics a tots els públics possibles, però partint sempre d’una tasca filològica rigorosa que mira de restituir l’obra original tan fidelment com sigui possible. El primer llibre publicat per l’editorial, Lo somni, és un bon exemple d’aquesta pervivència de la voluntat original de Casacuberta de difondre la tradició literària catalana.
A banda de la primera edició de 1924, que tenia, sobretot una voluntat divulgadora, i presentava el text amb l’ortografia regularitzada, l’any 2006, a la mateixa col·lecció Els Nostres Clàssics, però a la sèrie ‘gran’, anomenada ara, ‘Autors medievals’, s’hi publica de nou el mateix títol, ara en una edició crítica a cura de Stefano Cingolani, que permet fixar-ne el text original, amb les seves variants. A més a més, uns anys més tard (2012), i continuant amb la voluntat de fer arribar els nostres clàssics al màxim de lectors possibles, es demana a l’escriptora i traductora Alba Dedeu que el trasllada al català actual, i s’incorpora a la col·lecció ‘Tast de Clàssics’. Aquesta versió es publica també en format ebook, i l’any 2023 s’enregistra com a àudiollibre amb la locució de Mariona Ribas.
Però també hem exportat aquesta obra cabdal de les nostres lletres més enllà de les nostres fronteres. Així, Lo somni es pot llegir en castellà (DVD Ediciones) i en alemany (Lit Verlag). En anglès, vamb traduir, amb Tamesis, el Llibre de fortuna i prudència, una altra obra important del nostre autor.
I ben aviat Lo somni, juntament amb la resta d’obres de Bernat Metge, es podrà llegir als ‘Imprescindibles’, editada per Lola Badia. Serà el volum desè de la col·lecció: no se’ns acudeix cap manera millor de celebrar el centenari!
* * * * *
Una altre element clau per fer una bona divulgació dels nostres clàssics, a banda del treball filològic i d’adaptació dels textos, és la comunicació i la distribució dels llibres. L’equip de màrqueting i comunicació treballen per donar a conèixer les noves obres: anuncis, newsletters, rodes de premsa, presentacions, campanyes de xarxes socials… Casacuberta ja feia aquesta tasca en el seu moment, tot i que no amb les mateixes eines. El fundador de Barcino reivindicava els clàssics catalans a través de la premsa, de la captació de subscriptors i, durant el franquisme, de la distribució clandestina de llibres.
Els cent anys de Barcino s’assoleixen, en bona part, gràcies al mecenatge de la Fundació Carulla. L’any 1972, Casacuberta i Lluís Carulla firmaven un acord que assegurava la supervivència econòmica de l’editorial. Poc després, el 1985, havent rebut la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Casacuberta moria amb 88 anys. Però la Barcino no ha deixat d’estar mai al servei de la nació catalana: s’ha creat un consell assessor que ha comptat amb membres del nivell de Martí de Riquer o Germà Colón, i s’han iniciat col·leccions com la ja esmentada ‘Imprescindibles’ (que en un parell d’anys ja ha esdevingut un referent), o com ‘Mirades’, que posa en diàleg autors actuals i grans noms de la nostra tradició. Tot plegat sense perdre mai de vista la nostra raó de ser, que no és altra que la passió que sentim pels nostres clàssics.
