Miquel Parets
Miquel Parets (Barcelona, 1610-1660) era assaonador d’ofici, és a
dir, tenia un obrador on s’adobaven les pells per fer-ne cuirs. Des
dels setze anys i fins a la seva mort, va redactar un dietari on va
deixar constància de tots els esdeveniments que considerava dignes
de memòria. La vida del menestral està travessada per fets convulsos
com la Revolució de 1640, la guerra dels Segadors, la pesta de
1651 i el setge de Barcelona de 1651-52. Al llarg de la seva vida
va acomplir diferents tasques tant al Consell de Cent com al seu
gremi: a començament de la dècada de 1620 formava part de la
milícia gremial, i del 1650 al 1653 fou membre del Consell de Cent.
El 1651, a més, va ser nomenat membre per dos anys del consell
municipal intermedi que tenia com a missió l’assessorament dels
consellers. El mes d’octubre de l’any 1652 va ser escollit per formar
part de la setzena comissió encarregada de negociar la capitulació de
la ciutat, aleshores assetjada pels exèrcits de Felip IV. L’assaonador
va sobreviure a la purga política que es va desencadenar després de la
reincorporació de Barcelona i Catalunya a la Monarquia Hispànica:
va ser reinsaculat l’any 1653, i l’any següent tornava a ser altre cop al
Consell de Cent.
