L’escriptura de Mireia Vidal-Conte ha estat lligada a l’obra de Woolf de manera continuada des de la publicació dels poemaris Orlando natural (La Breu, 2010) i Ouse (La Breu, 2016, Premi Serra d’Or), així com a través de les seves traduccions de Matar l’àngel (Angle, 2019) i L’habitació d’en Jacob (Navona, 2023). L’autora anglesa és per a Vidal-Conte un esperit afí, amb qui comparteix la concepció de l’escriptura com una forma de vida, com a compromís amb la llengua pròpia i amb la recerca d’una genealogia literària –com ja es manifestava en l’antologia de poetes del segle XX Com elles (Lleonard Muntaner, 2017) editada per Vidal-Conte.
A Era Woolf hi conflueixen aquestes dues inquietuds: d’una banda, el desig de trobar l’empremta woolfiana en escriptores –les nostres Dalloway– i, de l’altra, l’espurna creativa de Vidal-Conte que ens mostra, amb l’heterogènia del seu text, els models apresos de Woolf (la prosa meditativa i íntima del diari de l’escriptora, les afinitats estètiques presents a les cartes i l’experimentació en les hibridacions entre la prosa i la poesia).
Per ajudar-nos a navegar els corrents que donen força al text, Vidal-Conte ens narra el procés creatiu de l’obra. Aquesta comença amb un dietari que conté les mateixes preguntes que Woolf formulava a la seva audiència a Una cambra pròpia: quins dels autors que m’han precedit em serveixen de guia, quina forma he de donar al llibre i com influiran en aquest procés les condicions materials de l’escriptura? Aquestes qüestions ens orientaran quan el fil del discurs es bifurqui entre el text dietarístic –la lectura més personal– i les notes a peu de pàgina –on trobarem la investigació sobre textos i paratextos d’autores conegudament woolfianes com Capmany, Roig o Marçal, però també vincles més subtils en la poesia d’Anna Dodas i Felícia Fuster, entre moltes d’altres.
Com els meandres, els afluents i els corrents soterrats d’un riu, tot el text està lligat per la mateixa voluntat de cercar els rastres i potencialitats de l’obra de Woolf en la literatura catalana, però adopta registres diferents en funció de si es llegeix com a influència íntima, com a nexe d’unió entre les escriptores catalanes esmentades o com a possibilitats encara per explorar en forma del text de Clara Frisachs –alter ego de l’autora i veu de l’Orlando woolfià— o del poemari inclòs en el volum que dialoga amb els anteriors de l’autora.
Amb aquest volum Vidal-Conte no només ens ofereix una interpretació del llegat woolfià a casa nostra, sinó que és un homenatge a les autores catalanes que, com ella, van trobar en Woolf un model per la seva escriptura, així com a les traductores i crítiques literàries que l’han acostat als lectors catalans. De la mateixa manera, l’extensa tria de novel·les, poemaris, assaigs i conferències recollits en el llibre se’ns presenta com una mà estesa a nous estudis que vulguin recollir el testimoni d’Era Woolf.
