Diuen que alguns escriptors, els grans, són capaços d’entendre la ment humana millor que ningú, i precisament per això alguns són capaços de copsar l’esperit de cada moment i destil·lar-ne l’essència i les passions que els dominen. N’hi ha que, a més, ens lleguen uns retrats precisos i fidedignes del moment històric que els va tocar viure, paisatges d’un passat que ens ha construït segle a segle.
Aquest Sant Jordi us volem proposar un viatge per la nostra història a través d’algunes de les millors obres de la literatura catalana. En representen només una petita mostra que, pensem, podrà agradar a cadascun de vosaltres, lectors, que amb la vostra mirada tanqueu el cercle i ens ajudeu a mantenir viu un llegat cultural mil·lenari.
Comencem doncs el nostre recorregut amb Vida Privada, de Josep Maria de Sagarra, publicada el 1932 i que l’autor va escriure d’una tirada entre el 20 de maig i el 15 de juliol a les taules de l’Ateneu de Barcelona. És una novel·la escrita amb un català viu i que amb una justa dosi d’ironia i de crítica social retrata la Barcelona dels anys vint en “una línia vertical que va des del més alt de la sang i el diner fins als llocs més putrefactes del districte V. Hi surt tothom, dels carlins als nudistes”, en paraules del mateix Sagarra. Narcís Garolera n’ha curat una edició amb el text revisat i un pròleg que ens permet entendre millor l’abast de la novel·la, que va escandalitzar i captivar a parts iguals la societat barcelonina del moment i que va aconseguir el Premi Joan Crexells de narrativa aquell mateix any.
Amb La fabricanta de Dolors Monserdà continuem a Barcelona però ens movem uns anys enrere, cap al període d’entre 1850 i 1875, en un context de revolució industrial en el sector tèxtil de la ciutat que serà narrat per primera vegada amb ulls de dona i mostrarà el paper de les empresàries. M. Carme Mas ens ho explica a la introducció de la nostra edició, que ha anat a cura de la jove doctora en filologia Gemma Bartolí, i ens mostra el camí enfilat per l’autora i que ens durà fins a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. La novel·la, publicada el mateix any que La punyalada, de Marian Vayreda, i Solitud, de Caterina Albert, va tenir una segona edició el 1908, any del naixement de Mercè Rodoreda, autora que “va fer un salt qualitatiu respecte a les seves predecessores en la novel·la urbana”.
I precisament serà ella la protagonista de Rodoreda, un mapa, el llibre amb el qual Mercè Ibarz va inaugurar la nostra col·lecció “Mirades”, un assaig molt personal on traça un itinerari per la seva memòria: íntima, cultural, col·lectiva. Ibarz ens desplega una autèntica cartografia d’aprenentatges a través de connexions europees, rodoredianes i personals. Tornarem a la Barcelona dels anys vint i trenta, farem un viatge a París, repassarem el retorn dels exiliats republicans, i sentirem a parlar de la guerra i de les mirades que les dones han hagut de suportar al llarg de la història.
A Frase Variata, segon volum de la col·lecció, Miquel de Palol s’interroga sobre el present del nostre país i fa un diagnòstic implacable, lúcid i gens complaent, de la societat catalana i europea actual. També reivindica Llull com la primera baula dels fonaments sòlids sobre els quals hauríem de ser capaços de bastir Catalunya com a país, igual que les nacions modernes ho han fet amb els seus grans clàssics (Shakespeare, Dant, Goethe, Cervantes...).
Els dos primers volums de la col·lecció “Mirades”, inaugurada el 2022, exemplifiquen la nostra vocació de ser una baula entre el passat, el present i el futur, i volen ser una nova porta d’arribada als nostres clàssics per als lectors d’avui. Hi convidarem autors contemporanis catalans a mirar la nostra tradició i a dialogar-hi amb els ulls d’avui.
Saltem cinc segles, enrere, fins al XV, per trobar-nos amb Curial e Güelfa, una gran novel·la d’amor i cavalleries present al catàleg de Barcino des de 1930 i de la qual recentment vam publicar una nova edició de la versió en català actual de Lluís-Anton Baulenas a la col·lecció “Tast de Clàssics”, presentada en un únic volum. El Curial, tal com ens posa de manifest l’editora i medievalista Raquel Parera a l’epíleg, és una obra on les figures femenines tindran una importància cabdal: un clàssic que “ens interpel·la en el segle XXI perquè retrata les passions que ens han inflamat i sotragat com a éssers humans des de l’inici dels temps”.
Tancarem avui aquest breu recorregut per la història a través de grans obres de la literatura catalana amb Francesc Fontanella, protagonista del segle XVII, “un període de renovació per a les nostres lletres i especialment per a la poesia”, tal com ens escrivia Marc Sogues al post que li va dedicar al nostre blog. Menystingut per la Renaixença, que va rebaixar la importància del Barroc, amb aquest volum i la propera recuperació de l’obra del Rector de Vallfogona volem reivindicar aquesta època sense la qual la renovació del XIX hauria estat impossible, i que podem considerar una segona edat d’or de la nostra poesia, com ens recorda el mateix Sogues.
Hem recollit el teatre de Fontanella en un volum, curat per Pep Valsalobre i Albert Rossich, que presenta les dues peces acabades de l’autor: Amor, firmesa i porfia, i Lo desengany, “d’estil cultista, molt reeixides, carregades d’humor, amor, desamor, confusions, que segueixen els estàndards del teatre cortesà de l’època”.
Com us dèiem a l’inici, aquesta és només una petita mostra, un primer itinerari lector a través de la nostra història per tal d’ajudar-vos a trobar un llibre per a vosaltres, o per regalar, aquest Sant Jordi que s’acosta.
