La col·lecció “Tast de Clàssics” creix amb la publicació de La comtessa fidel, una versió en català actual de tres històries “d’amors tèrbols de l’edat mitjana” a càrrec de la filòloga i escriptora Gemma Pellissa Prades. Al volum La filla del rei d’Hongria, publicat a la mateixa col·lecció i versionat per la mateixa Pellissa, s’hi recollien relats populars de l’edat mitjana que partien de motius folklòrics tradicionals i barrejaven elements fantàstics i realistes. En aquesta ocasió, els elements meravellosos no tenen tanta presència a les històries: hi predomina un tractament versemblant dels fets, combinat, això sí, amb elements religiosos i d’arrel folklòrica. Els tres contes inclosos al llibre sens dubte colpiran la sensibilitat dels lectors actuals, perquè exposen una mirada sobre les dones, i sobre el concepte de virtut femenina, que es fonamenta en la por, l’obediència i el sotmetiment a la voluntat dels homes. D’alguna manera, ens permeten fer una mirada sobre elements culturals del passat que malauradament encara perviuen, amb noves formes, en alguns sectors de la nostra societat. Amb tot, els caràcters femenins, forts, i soferts, acaben engrandint-se davant les adversitats i esdevenen les autèntiques protagonistes de les històries.
El primer relat del recull, “Valter i Griselda”, és l’únic que no és anònim. Bernat Metge el va traduir al català a partir de la versió llatina de Petrarca –que, al seu torn, era una traducció del conte que apareix al Decameró de Bocaccio–, amb ajuda de la versió francesa de Felip de Mézières. L’adaptació de Pellissa, que parteix de l’edició de Lola Badia a l’Obra completa publicada recentment a “Imprescindibles”, acosta el lector actual a la penitència de Griselda, una dona humil que es casa amb el marquès Valter i ha de superar diferents proves d’amor que el marit li prepara amb gran crueltat.
En aquesta història es veu clarament que, en aquella època, el model de dona virtuosa estava associat a qualitats com la servilitat, la cortesia o la humilitat, i l’amor era sinònim de servitud (és inevitable pensar, salvant totes les distàncies, en alguns moviments d’avui en dia, com les tradwives, que proliferen, sobretot, en algunes xarxes socials). En casar-se amb Valter, Griselda n’esdevé la serventa; té la potestat de fer aparicions públiques i fins i tot de resoldre disputes quan ell no hi és, però al capdavall el seu marit és sempre el seu amo. Diu ella mateixa en un moment: “Tal com em vaig despullar dels vestits que portava el dia que vaig entrar a casa teva, igualment em vaig despullar de la meva voluntat i dels meus desitjos per vestir-me amb els teus”. Està sotmesa completament a les peticions del marit, fins al punt d’haver d’acceptar amb paciència les decisions més impensables i atroces del seu home.
El mateix ideal de virtut femenina es repeteix al segon relat del llibre, en aquest cas anònim. Es tracta de la “Història de la filla de l’emperador Constantí”, que narra les vicissituds d’una noia que, seguint l’última voluntat de la seva difunta mare, accepta casar-se amb el seu pare a condició de no mantenir-hi relacions sexuals. Però aviat el pare incompleix la seva promesa de castedat, i la jove ha d’exiliar-se a Espanya, on acabarà casada amb el rei i viurà altres aventures. Una particularitat d’aquest relat és que la narració no és lineal: hi ha diferents esdeveniments que succeeixen alhora, i el narrador ens fa saltar d’un escenari a l’altre per anar-nos explicant com avancen les vides dels personatges, cosa que fa que la lectura sigui encara més entretinguda.
L’última història és la que dona nom al volum: “La comtessa fidel”. D’aquest relat no en conservem ni l’inici ni el final, però tot i això podem seguir-ne l’argument a la perfecció, que té l’origen al Llibre dels cinquanta miracles de la Verge i al Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet. Malgrat que la llegenda havia format part dels repertoris marians llatins, com explica Pellissa a la introducció del volum, en aquesta versió la presència de la Mare de Déu perd força per potenciar la narració, els diàlegs i els personatges: durant l’absència del seu marit, una dona rep les insinuacions de caràcter sexual del seu cunyat. És capaç d’evitar-les, mitjançant un astut estratagema que no revelarem, i quan al cap d’uns anys, quan torna el marit, és acusada pel germà d’aquell d’intent d’adulteri. El marit fa més cas del seu germà que d’ella (a qui ni tan sols escolta), i a partir d’aquí comença el periple de la noia, que haurà de fer front a diversos intents d’abusos i agressions. Com dèiem, s’ha perdut el final de la història, però en conservem prou tros per poder intuir sense gaires dubtes com acabarà.
En aquests contes, escrits fa més de sis-cents anys, el lector actual hi trobarà tres relats torbadors que en el seu moment tenien una finalitat moralitzadora i que ara identifiquem com a exemples de relacions tòxiques i violentes en què la dona sempre ha de sotmetre’s a la voluntat dels homes que l’envolten; una moral, i una mirada sobre la virtut femenina, que no costa veure que és a l’arrel de certs comportaments i de certes creences que encara avui impregnen una part de la societat. Pellissa escriu a la introducció: “Avui dia esgarrifa pensar que poguessin ser edificants unes històries en què s’anima les lectores a actuar segons un model de virtut pel qual se silencia el patiment d’una mare que perd els fills pel desig del marit de posar-la a prova, d’una filla que és obligada a casar-se amb el pare en contra de la pròpia voluntat, d’una dona víctima de diverses agressions sexuals”, i no li falta raó: precisament, llegir aquestes històries amb ulls d’avui, més enllà de l’innegable interès de la trama i de les aventures que ens expliquen, ens parla tant del món medieval com del nostre, i ens pot ajudar a entendre, portat a l’extrem, on acaba sempre el masclisme.
