Els contes recollits a Clixés són un reflex, des de la ficció, del pensament polític i social de Carme Karr (1865-1943). Més enllà del seu interès literari, els relats presenten, amb un estil clar i directe, proper a l’escrit periodístic, idees que també ens arriben a través de conferències i articles de la mateixa autora. Amb la primera edició modernitzada i contextualitzada de Clixés recuperem, igual que ha fet l’editorial Medusa a principis d’aquest mateix any amb la reedició de Volves, la figura de Karr, força oblidada tot i el seu paper fonamental per al desenvolupament del feminisme a Catalunya.
Nascuda a Barcelona però educada a França, Karr creix envoltada de literatura: després de la mort dels seus pares, l’acull l’oncle Alphonse Karr, escriptor i publicista que es relaciona amb autors com Gustave Flaubert, Louise Colet, Alexandre Dumas o Gérard de Nerval. Més tard, el seu marit, Josep Maria Lasarte, també la posa en contacte amb un cert ambient cultural progressista. Tot plegat propicia que Karr esdevingui una de les impulsores del primer moment de reivindicació feminista, que posa les bases per a l’emancipació de les dones al llarg del segle XX.
L’any 1902 Karr es dona a conèixer –sota pseudònim, això sí, tot i que aviat es descobreix la seva identitat– a la revista Joventut, on també escriu Caterina Albert. A banda d’aquest primer contacte amb el món literari, serà essencial per a la seva tasca intel·lectual la direcció de la revista Feminal entre els anys 1907 i 1917. Aquesta publicació busca un espai públic per a la dona de classe mitjana en un moment en què l’analfabetisme femení supera el 60 % de la població i la majoria d’intel·lectuals es mostren hostils davant del moviment feminista. Karr demana, per exemple, que les dones puguin tenir una feina retribuïda que les alliberi dels dos únics camins disponibles –matrimoni o convent–, i funda La Llar, una residència femenina que vol oferir una educació àmplia i desvinculada de la religió.
A Clixés tot aquest cultiu d’idees relacionades amb l’emancipació femenina s’expressa de manera més arriscada que als articles de la mateixa autora, potser per la protecció que brinda el registre ficcional. Karr hi parla de la vida de les dones burgeses a partir de temes com la vida matrimonial o l’experiència de la maternitat, i hi denuncia sense embuts la situació social femenina que es viu tant al camp com a la ciutat.
Des del primer relat, «Dia ple», en què una dona corre atrafegada amunt i avall i no té temps per dedicar-se a les relacions humanes que la farien feliç, s’observa una separació entre la vida natural i la necessitat burgesa de mantenir les aparences. És un tema que es recupera en diverses ocasions al llarg de l’obra. A més, també ens trobem amb una problemàtica que serà central en molts dels contes del recull: el matrimoni, que posa traves a la llibertat de la dona i la manté lligada a relacions que solen ser desiguals, sovint amb situacions de maltractament, infidelitat o abandó per part de l’home. Són escenes amb les quals, diu Lluïsa Julià, “Karr no pretén allunyar les dones del matrimoni, sinó dotar-les de vida pròpia, fer-les actives i protagonistes de l’amor i d’una maternitat positiva”. Davant de circumstàncies en què l’honor es posa per davant de l’amor i la felicitat, Karr reivindica una existència senzilla, sincera, plena de vitalitat i allunyada de les convencions socials.
Amb dedicatòries a personalitats com J. M. Folch i Torres, Víctor Català o Joan Maragall, Karr escriu, segons ella mateixa, “un llibre de literatura femenina, lleugera; no tant per son fons com per sa forma”. Són contes per anar assaborint d’un en un, petites escenes encapsulades que voregen l’assaig periodístic i que ara se’ns fan més accessibles a través de l’edició que en fa Lluïsa Julià dins de la col·lecció “Imprescindibles”.
