Enguany redescobrim la producció literària de Bernat Metge, durant molts anys el gran referent del classicisme català. Publiquem l’Obra completa de l’autor acompanyada d’un prefaci i notes de Lola Badia, curadora d’aquesta edició, que inclou Lo somni i sis obres més. Les que són en prosa les presentem en català antic i amb notes que en faciliten la lectura. Les obres en vers es presenten en format bilingüe, acarant el text original occitanocatalà i la traducció al català actual que n’ha fet la mateixa Lola Badia.
La fama de Bernat Metge, notari i secretari reial de finals del segle XIV, es deu, sobretot, a l’escriptura de Lo somni, una adaptació de les Tusculanae disputationes de Ciceró a les circumstàncies vitals i històriques de l’autor. Partint d’una crisi successòria que es va viure al seu entorn social després de la mort del rei Joan I, Metge desplega un raonament filosòfic escrit amb un estil d’influència petrarquista. Hi llegim un diàleg entre el mateix Joan I, que apareix com una visió després d’haver mort, i Bernat, un alter ego de l’autor, que es mostra incrèdul i escèptic davant d’aquesta aparició.
Lo somni tracta temes filosòfics –com ara l’existència de l’ànima immortal–, però també polítics, religiosos i morals. Per exemple, es debaten les qualitats del gènere femení: les visions més tradicionals, derivades dels discursos d’autors com Aristòtil, Juvenal o Bocaccio, sostenen que les dones són inferiors, egoistes, volubles, malvades; Metge, en canvi, contraataca denunciant els vicis dels homes, que pequen de tots els mals hàbits que retreuen a les dones.
Tot i la seva complexitat i qualitat indiscutibles, però, Lo somni no va ser estampat fins l’any 1889, quan Josep Maria Guàrdia va rescatar-lo de l’oblit que havia patit des del segle XV. I va ser als anys 20 del segle passat que aquesta obra de Metge va gaudir per fi d’una gran acceptació. L’autor es va convertir llavors en un referent del Renaixement català. Aquesta visió de Metge com a Humanista, o com a Renaixentista, es matisarà després (en sentit estricte, per ser renaixentista al S. XIV, calia ser italià!), i se’l situarà com a un escriptor encara medieval.
Com explica Lola Badia al prefaci de l’edició que presentem, a principis del segle XX es veia la tradició clàssica com la base de la cultura occidental, i es reivindicava amb força el llegat de la literatura catalana dels segles XIV i XV. És per això que el 1923 la Fundació Bernat Metge, dedicada a la publicació de clàssics grecs i llatins, pren el nom del nostre autor. I és per això també que l’any següent Josep Maria de Casacuberta inaugura la tasca de Barcino amb la publicació de Lo somni, el primer títol de la col·lecció «Els nostres clàssics». Casacuberta en presenta una versió regulatitzada i anotada, dirigida al públic general. L’obra principal de Metge, doncs, es posava per primer cop a l’abast del públic general.
La immensa fama de Lo somni, però, no ha d’eclipsar l’interès de les altres sis obres que trobareu en aquesta Obra completa, desè volum dels «Imprescindibles»: el Sermó, la Medecina, el Llibre de Fortuna i Prudència, l’Ovidi enamorat, el Valter e Grisleda, i l’Apologia. Són textos en què es percep la mirada esmolada, enginyosa i crítica que feia servir l’autor per referir-se a la realitat que l’envoltava. S’hi veu, per exemple, el seu gust per la paròdia de textos autoritaris –un sermó, una prescripció mèdica…–, així com una preocupació davant l’arbitrarietat i la injustícia de l’existència humana.
Al Llibre de Fortuna i Prudència el protagonista, alter ego de Metge, reflexiona sobre la manca de justícia divina: ser honest no ha impedit que el seu destí es torci cap a una pèrdua del benestar econòmic i social. Però Prudència mira de convèncer-lo que els judicis de Déu són inescrutables, i que sempre són a fi de bé. L’alter ego de l’autor acaba acceptant, en principi, el funcionament de la Fortuna, tot i que, com explica Badia al prefaci, «el lector s’adona que li costa molt d’empassar-s’ho».
Un altre text important inclòs al volum és Valter e Griselda, la versió en prosa catalana que Metge fa del conte que apareix al Decameró de Bocaccio. Aquest relat explica la història de Griselda, una dona que suporta amb paciència i obediència totes les proves que el seu marit Valter, marquès de Saluga, li proposa per demostrar el seu amor i la seva fidelitat. Abans de Metge, Petrarca ja havia fet una traducció del conte, en el seu cas al llatí.
No ens podem estar de dir, per acabar, que precisament del Valter e Griselda se’n podrà llegir ben aviat una versió en català actual, a cura de Gemma Pellissa, recollida en un nou volum de la col·lecció «Tast de clàssics», que es publicarà a l’octubre amb el el títol La comtessa fidel i altres amors tèrbols de l’edat mitjana i que anirà acompanyada de dues històries més, dues novel·letes molt populars del segle XV, que atraparan els lectors d’avui.
