S’acosta Sant Jordi, un gran dia per a les novetats literàries. Què hi ha de més nou i sorprenent, però, que un clàssic llegit per primera vegada? De cara a la Diada, us recomanem uns quants títols del nostre catàleg que val la pena revisar (o descobrir per primer cop!).
Llibres per tenir: les Homilies d’Organyà i el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
Comencem amb dos grans clàssics de les nostres lletres. Les Homilies d’Organyà són el text literari més antic conservat en llengua catalana. Van ser redactades entre el final del segle XII i l’inici del XIII, i n’han pervingut sis sermons complets més el final d’un i el començament d’un altre. Són textos escrits en llengua arcaica, però força planera i accessible, perquè estan destinats a la predicació. A «Els Nostres Clàssics» trobem un volum amb l’edició crítica de l’obra; una adaptació al català actual; la reproducció en color del manuscrit original, i un estudi sobre l’estructura i les fonts de l’obra. A «Biblioteca Barcino» s’hi pot llegir una edició adreçada a un públic més ampli, no necessàriament especialista, amb la versió al català actual del text, traduccions inèdites dels sermons al castellà i l’anglès.
Si avancem uns centennis, ens trobem amb una de les obres més importants del segle XV europeu, i que és considerada per molts la primera gran novel·la d’occident, una obra fundacional d’aquest gènere: el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (1410-1465). L’autor, amb un domini perfecte de les tradicions literàries clàssiques (l’empremta de les Heroides d’Ovidi, per exemple, hi és molt present), ens transporta per diferents escenaris –d’una terra a una altra, de la batalla al palau– i ens parla de personatges molt diversos del món de la cavalleria, bo i combinant-ho amb nombrosos episodis amorosos que encara captiven els lectors d’avui. L’edició a la col·lecció «Imprescindibles», a cura de Josep Pujol, presenta el text en la seva fesomia lingüística original, juntament amb una introducció i unes notes lèxiques i culturals que són un gran ajut per als lectors d’avui.
Llibres per descobrir: la poesia del Rector de Vallfogona i Clixés, de Carme Karr
Francesc Vicent Garcia (1579-1623), el Rector de Vallfogona, és el poeta més important del Barroc català juntament amb Fontanella. Al primer volum de la seva poesia completa, setzè títol de la «Biblioteca Barcino», a cura d’Albert Rossich, llegim, acompanyats d’una introducció i d’uns davantals explicatius, els sonets i les dècimes de l’autor, curosament anotades. Com a tota la seva poesia, en aquestes peces destaca una actitud satírica i burlesca envers la societat de l’època, i un estil que obliga el lector a esmolar l’enginy. El segon volum que publicarem enguany contindrà la resta de poemes originals de l’autor, i el tercer i últim, la Comèdia de santa Bàrbara, el Sermó en prosa i les poesies apòcrifes.
Carme Karr (1865-1943) és una figura encara massa poc coneguda de la cultura catalana. Amb l’edició de Clixés que ha fet Lluïsa Julià per a la col·lecció «Imprescindibles», recuperem la seva obra més important i popular. Volem reconèixer la seva tasca intel·lectual –va ser una de les principals impulsores del feminisme a Catalunya, per exemple– i, sobretot, el seu llegat literari. Aquest títol és un recull de relats escrits amb detall i contenció en què l’autora parla de la vida de les dones del seu temps. A partir de temes com el matrimoni o l’experiència de la maternitat, hi denuncia sense embuts la situació social femenina que es vivivia tant al camp com a la ciutat.
Llibres per gaudir: La punyalada, de Marian Vayreda, i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra
La punyalada és un clàssic contemporani, la culminació de la producció literària de Marian Vayreda (1853-1903). Ens hi trobem la lluita de dos homes, l’Albert i l’Ivo, per una dona, la Coralí, en el marc del bandolerisme que es va viure a l’alta Garrotxa després de les carlinades. A «Imprescindibles» presentem una edició fidel al text original de l’autor, a cura de Mita Casacuberta, acompanyada amb notes lingüístiques i un postfaci que suggereix noves interpretacions de l’obra.
Una altra de les obres més importants i divertides de la literatura catalana contemporània és Vida privada. Josep Maria de Sagarra (1894-1961) hi fa un retrat àcid de la societat catalana dels anys vint i trenta del segle passat, tant de les classes altes com de les baixes. Resseguint la història de tres generacions de la família Lloberola, membres de la burgesia barcelonina, l’autor mostra els convencionalismes i les transformacions socials de l’època. El sisè volum dels «Imprescindibles» recupera i actualitza l’edició de Narcís Garolera i l’acompanya d’un pròleg completament nou que situa l’obra en el seu context. Garolera restitueix la llengua de l’autor, que en algunes edicions dels anys seixanta havia estat distorsionada per l’excessiva intervenció dels correctors de l’època.
Llibres per regalar: el Llibre de Sent Soví i la poesia d’Ausiàs March
El Llibre de Sent Soví és un regal d’allò més original. Es tracta del text culinari més antic que es conserva escrit en català i és, de fet, el receptari més antic de la península Ibèrica. És un testimoni molt important sobre la cuina dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Anterior a l’arribada del tomàquet, la patata o el pebrot. Aquest tractat gastronòmic del segle XIV estava adreçat als cuiners que exercien el seu ofici al servei de nobles i benestants. La dificultat que es pugui trobar el lector poc expert en la matèria queda resolta amb els comentaris que acompanyen l’edició a la col·lecció «Els Nostres Clàssics», a càrrec de Rudolf Grewe i Joan Santanach i Suñol, i a la col·lecció «7 Portes», curada també per Santanach i Suñol i que, acarat amb el text original, presenta les versions de les receptes en català actual.
Un altre regal que és un èxit segur és la poesia d’Ausiàs March (1400-1459), que trobareu en diversos formats a les col·leccions «Els Nostres Clàssics» (edició crítica de la poesia completa), «Biblioteca Barcino» (edició comentada de trenta poemes) i «Tast de Clàssics» (una tria de quinze poemes acarats amb la versió en català actual de Josep Piera). L’obra de March proclama la paradoxa d’una dedicació exclusiva a l’amor condemnada al fracàs, i els seus poemes ens proposen una indagació contínua sobre l’experiència de l’amor, que oscil·la entre la raó contemplativa i la passió conflictiva. La seva és una poesia d’expressió concentrada i subtil, que s’endinsa en territoris pràcticament inexplorats per la lírica europea de l’època. Per tot plegat, March és considerat el millor poeta europeu del seu temps i un dels grans noms de la poesia catalana.
Llibres per dur a la bossa: La filla del rei d’Hongria i Deu estius a Campins, d’Antoni Llena
Per als amants d’endur-se un llibre a tot arreu, les edicions lleugeres són les més adequades. A la col·lecció «Tast de Clàssics» trobem títols fàcilment transportables com La filla del rei d’Hongria, un volum que conté tres històries populars i truculentes de l’Edat Mitjana. Frescos, sorprenents i captivadors, aquests relats escrits a partir de motius folklòrics tradicionals, però amb temes que no deixaran indiferents els lectors d’avui, es poden llegir per primer cop en català modern gràcies a la ploma de Gemma Pellissa.
Deu estius a Campins, de la col·lecció «Mirades», també és un llibre per endur-se a una cafeteria, al transport públic o a la platja. Antoni Llena (1942) hi parla sobre la seva relació amb Antoni Tàpies, a qui va visitar durant deu estius consecutius a Campins. El volum recull les reflexions que Llena escrivia quan tornava de les visites que havia fet a l’estudi del seu mestre i amic, així com un seguit d’articles que parlen del mateix Tàpies i que són una mostra de la visió que té Llena no només sobre Tàpies, sinó sobre el fet artístic i creatiu, transcendint les fronteres de la pintura per parlar de poesia, literatura i filosofia. L’edició, d’un centenar de pàgines, es complementa amb la reproducció d’algunes de les obres citades de Tàpies i amb fotografies conjuntes –algunes inèdites– dels dos artistes.
Llibres per pensar: Llibre de paraules i dites de filòsofs, de Jafudà Bonsenyor, i Frase variata, de Miquel de Palol
Fet per encàrrec del rei Jaume II, el Llibre de paraules i dites de filòsofs reuneix 753 sentències provinents d’orígens diversos: llibres orientals àrabs i hebreus, obres d’autors grecs i llatins, escrits cristians i, fins i tot, proverbis populars. Jafudà Bonsenyor (1250-1330) agrupa les màximes en capítols temàtics, i configura d’aquesta manera un recull de coneixements sobre la vida pràctica. El llibre va gaudir d’una gran acceptació durant el segle XIV, tant entre la classe aristocràtica com entre la popular. A “Tast de Clàssics” en publiquem la versió que n’ha fet el poeta Manuel Forcano en català actual, una versió que acosta el text al lector modern.
Per a qui vulgui apropar la reflexió cap a l’actualitat, Frase variata és el llibre perfecte. Miquel de Palol (1953) s’interroga sobre el present del nostre país i es demana com es pot intentar construir una nació o un Estat sense tenir en compte la pròpia tradició cultural –al centre de la qual hi situa la figura de Ramon Llull, com seria Dant per als italians, o Shakespeare per als anglesos. Amb un estil ric i complex, l’autor escriu un assaig lúcid i gens complaent que configura un diagnòstic sobre la societat catalana –i europea– de l’actualitat. El volum, publicat a «Mirades», es completa amb un recull de «Sentències per a desvagades i desvagats» i una collita de quiasmes d’autors cèlebres que Palol fa seus.
Llibres per col·leccionar: La febre d’or, de Narcís Oller, i La fabricanta, de Dolors Monserdà
La col·lecció «Imprescindibles» és idònia per als qui creuen que una estètica ben cuidada és un valor afegit als llibres; les cobertes de tots els títols d’aquesta col·lecció s’il·lustren amb motius curosament seleccionats i sempre relacionats amb els textos. Les precioses edicions de La febre d’or i La fabricanta, per exemple, són dos títols que no poden faltar a cap biblioteca dels bons lectors. El primer és l’obra més coneguda i ambiciosa de Narcís Oller (1846-1930), fundador de la novel·la catalana moderna. L’autor hi fa un retrat de la societat catalana dels primers anys de la dècada del 1880, quan moltes persones van enriquir-se –i més tard van arruïnar-se– degut a la febre de l’especulació borsària. Amb aquest llibre, Oller se situa al costat dels grans realistes europeus com Émile Zola (qui li va arribar a prologar alguna de les seves obres) i posa la novel·la i la literatura catalanes al mateix nivell que les grans cultures del moment.
La fabricanta és la primera novel·la urbana escrita per una dona en català. Dolors Monserdà (1845-1919), una de les primeres feministes, hi parla sobre la Barcelona del segle XIX i posa èmfasi en el paper clau que van tenir les dones en el moment de prosperitat de les fàbriques tèxtils. L’autora contraposa dos models femenins: Florentina, l’àngel de la llar i alhora somiadora –inspirada, sens dubte, en Emma Bovary–, i Antonieta, una dona pragmàtica, intel·ligent i proactiva. L’edició, a cura de Gemma Bartolí, inclou una introducció de Carme Mas sobre el paper de les dones a la literatura de finals del segle XIX i principis del XX que tracta també la influència de Monserdà en escriptores posteriors com Montserrat Roig.
Llibres per conèixer: Com vaig arribar a ser rei, de Jaume I, i el Desconhort, de Ramon Llull
El llibre dels Fets, de Jaume I, és, en paraules de Raül Garrigasait, un dels grans cims de la literatura catalana del segle XIII. Potser tota la crònica pot semblar una «muntanya» per als lectors d’avui, per això una manera immillorable de conèixer-la i gaudir-la és aquest volum, Com vaig arribar a ser rei, traslladat al català actual per Garrigasait, que recull els primers capítols del llibre, en què el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) ens narra els primers anys de la seva vida, amb episodis tan coneguts com el del seu engendrament i naixement, que s’esdevenen en unes circumstàncies molt especials. Són unes memòries escrites amb un estil fresc i vívid, amb la fluïdesa pròpia de l’oralitat, que es poden trobar a la col·lecció «Tast de Clàssics».
Ramon Llull (1232-1315) és l’altre gran cim de la literatura catalana del XIII. El Desconhort és també una composició autobiogràfica. Llull, en un moment de crisi personal, fa un repàs de la seva vida. Per fer-ho, en un gest absolutament modern, l’autor es desdobla i dialoga amb un alter ego seu, que pren la forma d’un ermità. Des de la maduresa i mitjançant versos alexandrins, ens transmet la desesperació i el desassossec d’algú que s’adona que no ha complert els seus objectius vitals, però que malgrat tot no perd la fe ni la constància. L’edició de «Tast de Clàssics» és bilingüe, amb el text original de Llull i la traducció en vers –mantenint el metre i la rima– que en fa Miquel Desclot.
Llibres per viatjar: Tres contesi de Gustave Flaubert, i La mort d’Ivan Ílitx, de Lev Tolstoi
Per sortir fora de Catalunya sense deixar de llegir en la nostra llengua és òptima la col·lecció «Biblioteca Històrica de la Literatura Catalana». Un dels títols que acull aquesta col·lecció són els contes «Un cor senzill», «La llegenda de Sant Julià l’hospitalari» i «Herodies», de Gustave Flaubert (1821-1880), agrupats al volum Tres contes. Són relats escrits entre els anys 1875 i 1877, quan Flaubert ja era un escriptor expert, i, tot i que són breus, han estat molt influents al llarg de la història de la literatura.
La mort d’Ivan Ílitx, de Lev Tolstoi (1828-1910), és un altre clàssic que forma part de la col·lecció de traduccions històriques de Barcino. És una novel·la que es pot equiparar, tot i la seva brevetat, a Guerra i pau i Anna Karènina. Amb un estil sobri i precís, l’obra reflexiona literàriament sobre el sentit de la vida i de la mort, i presenta un relat punyent sobre la malaltia i l’agonia. L’edició, en format facsímil, va acompanyada d’una anàlisi detallada de la traducció.
Llibres per aprendre: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, i Rodoreda, un mapa, de Mercè Ibarz
Quan es tracta de clàssics catalans, sempre queden coses per saber i obres per conèixer. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és un text poc conegut escrit per Cristòfol Despuig (1510-1574) al segle XVI. Els temes tractats, tot i la distància que ens separa del moment de publicació, són de plena vigència: la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l’Ebre… Dels sis col·loquis originals, en reproduïm tres amb una versió modernitzada a cura de l’escriptor ebrenc Joan Todó, que és accessible per qualsevol lector. Us sorprendrà veure com alguns dels conflictes que tenim avui, ja estaven presents al segle XVI!
A Rodoreda, un mapa, Mercè Ibarz ens acosta, a través de la seva memòria personal i col·lectiva, una figura cabdal de la literatura catalana. A partir de les seves lectures de Rodoreda, l’autora escriu unes memòries d’aprenentatge que demostren com una de les grans escriptores del segle XX europeu, vista amb els ulls d’una altra gran autora contemporània, esdevé un mapa que permet interpretar el món, la vida i la cultura. L’edició, que inaugurava la col·lecció «Mirades» reprodueix, també, una vintena d’obres d’art a tot color escollides expressament per la mateixa Ibarz com a il·lustració del text.
